Resultats de la cerca bàsica: 32

Diccionari de la llengua catalana
1. anul·lar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar nul. La seva fermesa m'anul·la. El camp magnètic es va afeblint fins a anul·lar-se. Casar-se i anul·lar-se, tot u. Deixar sense efecte (una llei, un tractat, una disposició), llevar-ne valor o força. [...]
2. irritar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar, invalidar. [...]
3. anul·lament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anul·lar. [...]
4. anul·lable
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot anul·lar. [...]
5. desconvidar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar el convit fet (a algú). [...]
6. desinvitar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar la invitació feta (a algú). [...]
7. anul·latiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'anul·lar. Una sentència anul·lativa. [...]
8. desconvocar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar la convocatòria (d'algú, d'una reunió, etc.). [...]
9. rescindir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar, deixar sense efecte, (un contracte, un decret, etc.). [...]
10. acuindar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar (un pacte feudal), trencar (un vincle de vassallatge). [...]
Pàgines  1 / 4 
Pàgina  1  2  3  4  Següent >>